HISTÒRIA

Al carrer de les Ballesteries de Girona, l’artesà Ramon Boix i Vila exerceix el seu ofici en un taller que compta amb una continuïtat familiar de més de cent anys. Aquest fet fou reconegut per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, el dia 30 d’octubre de l’any 1991, amb la distinció d’establiment antic de més de 100 anys a les comarques gironines.

En efecte, el seu avi, Ramon Boix i Costa, llauner de Banyoles, es va establir en aquest carrer l’any 1885. D’aleshores ençà, tres generacions de Boix s’han dedicat a l’activitat artesanal del bronze i de la llauna. Primer, l’avi Ramon; després, els seus dos fills, Josep i Francesc, i ara el seu nét Ramon.

L’avi, Ramon Boix i Costa, nascut a Banyoles l’any 1860, per tradició familiar des de molt menut s’embranca amb l’aprenentatge de llauner i aprèn l’ofici a diversos tallers de Banyoles. Als 18 anys ja consta com a llauner en la seva cèdula personal.

L’any 1885 s’estableix al carrer de les Ballesteries, núm. 47, com a llauner. Hi ha constància que l’any 1886 va fer un donatiu per col•laborar en les festes d’inauguració de l’electricitat a Girona.

La seva activitat queda palesa en diverses factures d’aquesta etapa, així com en factures de compres fetes a altres industrials. A mitjan de l’any 1914 es traslladen al núm. 17 del mateix carrer, on encara ara estan ubicats.

Francesc Boix i Esparraguera vol continuar l’ofici del seu pare, el qual -dins les seves possiblitats- el fa estudiar, fins que decideix seguir l’aprenentatge de l’ofici a la casa Saratosa de Girona, i posteriorment a la casa Puig i Feliu de Barcelona (una fàbrica de làmpades de gas). Posteriorment, i al costat del seu pare, continua la tradició artesana a Girona.

Francesc Boix i Esparraguera té un fill, Ramon, que continua el negoci familiar. Després de fer els estudis primaris, als tretze anys, acut a aprendre l’ofici a l’Escola de Formació Professional del Grup Escolar de Girona; després a l’Escola de Belles Arts i, finalment, a l’Escola Nocturna de Formació Professional del Foment de Cultura de Girona.

Així doncs, Ramon Boix i Vila, nét del fundador del taller i continuador de la tradició artesana, casat i amb dues filles, continua al carrer de les Ballesteries de Girona amb l’activitat de bronzer i llauner. Aquesta activitat li fou reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb el nomenament de Mestre Artesà l’any 1987.

A través del temps l’evolució en la fabricació de peces ha estat constant: en la primera època -de l’avi Ramon- es feien mesures, embuts, llums d’oli, etc…, més endavant van arribar els llums de carbur, passant més tard pels llums elèctrics, ...

Una època molt important del taller fou a partir dels anys 40 amb la confecció de canelobres, llànties, sacres, faristols, etc…per a la renovació de les esglésies.

Can Boix és a Girona una veritable institució: del seu obrador, que encara conserva l’estructura i el sabor dels vells tallers arran de riu, n’han sortit peces importants del patrimoni col•lectiu de la ciutat i elements característics de la cultura popular. Podem destacar-ne l’Àguila de la ciutat que acompanya el consistori municipal en ocasions solemnes, l’equip complet de manaies de la processó de Setmana Santa o els ornaments i corones per als gegants i per a les cavalcades de Reis. Obra d’en Boix són també els equips dels famosos Estaferms de Besalú, de la Guàrdia Noble del Sant Sepulcre de Girona i els cascs dels soldats romans de moltes localitats catalanes. Remarquem també que, com a miniaturista, Boix va realitzar per a Joaquim Pla i Dalmau més de cinc-centes peces amb una col•lecció completa de carros militars.

Tot això, sense oblidar la feina de cada dia: fanals, quinqués, làmpades, capçals de llit, peces de coure i de llautó, ... Les tasques diàries les ha dut a terme Ramon Boix amb un sol treballador, que fa més de 30 anys que va començar a treballar com a aprenent, essent avui ja un gran artesà.

Gràcies al seu mestratge, dos treballadors del taller ja es troben avui exercint l’ofici pel seu compte. Destaquem també que Ramon Boix i Vila encara ha tingut temps i il•lusió per participar activament en la vida gironina a través de les associacions del barri i de la ciutat, i per crear i conduir iniciatives tan prometedores com la Trobada d’Artesans, Brocanters i Antiquaris del dia de Tots Sants i formar part de la Comissió per organitzar les mostres d’artesania de les comarques gironines dels anys 1985 i 1986 a través de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Girona i de la Institució Firal de Girona.