|
|
|
En efecte, el seu avi, Ramon Boix i Costa, llauner de Banyoles, es va establir en aquest carrer l’any 1885. D’aleshores ençà, tres generacions de Boix s’han dedicat a l’activitat artesanal del bronze i de la llauna. Primer, l’avi Ramon; després, els seus dos fills, Josep i Francesc, i ara el seu nét Ramon. L’avi, Ramon Boix i Costa, nascut a Banyoles l’any 1860, per tradició familiar des de molt menut s’embranca amb l’aprenentatge de llauner i aprèn l’ofici a diversos tallers de Banyoles. Als 18 anys ja consta com a llauner en la seva cèdula personal. L’any 1885 s’estableix al carrer de les Ballesteries, núm. 47, com a llauner. Hi ha constància que l’any 1886 va fer un donatiu per col•laborar en les festes d’inauguració de l’electricitat a Girona. |
|
|
Francesc Boix i Esparraguera vol continuar l’ofici del seu pare, el qual -dins les seves possiblitats- el fa estudiar, fins que decideix seguir l’aprenentatge de l’ofici a la casa Saratosa de Girona, i posteriorment a la casa Puig i Feliu de Barcelona (una fàbrica de làmpades de gas). Posteriorment, i al costat del seu pare, continua la tradició artesana a Girona. Francesc Boix i Esparraguera té un fill, Ramon, que continua el negoci familiar. Després de fer els estudis primaris, als tretze anys, acut a aprendre l’ofici a l’Escola de Formació Professional del Grup Escolar de Girona; després a l’Escola de Belles Arts i, finalment, a l’Escola Nocturna de Formació Professional del Foment de Cultura de Girona. Així doncs, Ramon Boix i Vila, nét del fundador del taller i continuador de la tradició artesana, casat i amb dues filles, continua al carrer de les Ballesteries de Girona amb l’activitat de bronzer i llauner. Aquesta activitat li fou reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb el nomenament de Mestre Artesà l’any 1987. |
|
|
|
Una època molt important del taller fou a partir dels anys 40 amb la confecció de canelobres, llànties, sacres, faristols, etc…per a la renovació de les esglésies. Can Boix és a Girona una veritable institució: del seu obrador, que encara conserva l’estructura i el sabor dels vells tallers arran de riu, n’han sortit peces importants del patrimoni col•lectiu de la ciutat i elements característics de la cultura popular. Podem destacar-ne l’Àguila de la ciutat que acompanya el consistori municipal en ocasions solemnes, l’equip complet de manaies de la processó de Setmana Santa o els ornaments i corones per als gegants i per a les cavalcades de Reis. Obra d’en Boix són també els equips dels famosos Estaferms de Besalú, de la Guàrdia Noble del Sant Sepulcre de Girona i els cascs dels soldats romans de moltes localitats catalanes. Remarquem també que, com a miniaturista, Boix va realitzar per a Joaquim Pla i Dalmau més de cinc-centes peces amb una col•lecció completa de carros militars. |
|
|
Gràcies al seu mestratge, dos treballadors del taller ja es troben avui exercint l’ofici pel seu compte. Destaquem també que Ramon Boix i Vila encara ha tingut temps i il•lusió per participar activament en la vida gironina a través de les associacions del barri i de la ciutat, i per crear i conduir iniciatives tan prometedores com la Trobada d’Artesans, Brocanters i Antiquaris del dia de Tots Sants i formar part de la Comissió per organitzar les mostres d’artesania de les comarques gironines dels anys 1985 i 1986 a través de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Girona i de la Institució Firal de Girona. |
|
![]() Tornar |